Tancats entre contenidors: crònica d’una convivència insostenible

Són les 00:47 h de la matinada. Em desperto sobresaltat. Com cada dia des de març de 2023, comencen a tremolar els vidres de la finestra de la meva habitació.

El camió de les escombraries fa la seva ronda habitual. Per sort no és estiu i puc dormir amb les finestres tancades; però la tremolor dels vidres em desperta igualment. La 1.33 h de la matinada. Em torno a despertar. Algú llença unes quantes ampolles dins el contenidor del vidre. Una, dues, una altra… compto un total de 8 ampolles.

Les 02:15 h de la matinada. Tornen a tremolar els vidres. Ara és el camió de les escombraries un altre cop. Toca recollir els residus de plàstic. S’hi està una estona més perquè hi ha dos contenidors de reciclatge de plàstic. Són les 7.00 h, sona el despertador. És hora de llevar-se per anar a treballar. Són les 15.00 h i torno a casa de la feina. Avui espero que no hi hagi gaires deixalles acumulades al voltant dels sis contenidors que hi ha tot just davant la façana de casa, a no més de tres metres de la finestra de la cuina. Per desgràcia, no tinc sort. Avui hi ha bosses d’escombraries, mobles i fins i tot una tassa de vàter.

Les males olors són presents al carrer quan em disposo a entrar a casa. He de cuinar amb els sis contenidors davant i no puc dinar a la cuina, ja que les males olors penetren a casa de manera notable. Per sort no és estiu. Són les 17.34 de la tarda. Ara em sobresalten uns cops molt forts. El camió de la brigada està netejant la zona, llençant a pes mort uns quants mobles, que estan al voltant dels contenidors, dins el remolc del mateix camió. D’aquí una estona arriba l’hora de sopar… Espero poder cuinar sense gaires deixalles davant de casa.

Això és el que sofrim cada dia d’ençà que es van instal·lar, el març de 2023, sis contenidors just davant de la façana de dos habitatges del carrer de l’Onze de setembre de Mollet del Vallès. Aquests contenidors estan situats a pocs metres de les finestres de les cuines i les habitacions d’aquests dos habitatges. Aquestes situacions dificulten la convivència a casa nostra. Les repercussions no només són físiques, sinó també psicològiques. Ens hem reunit amb els tècnics de l’Ajuntament, hem parlat amb l’alcaldessa, hem fet instàncies i el resultat ha estat sempre el mateix: estan estudiant la problemàtica. Però les solucions no arriben. De fet, les últimes instàncies presentades no tenen resposta. Silenci administratiu, en diuen.

Ens agradaria que s’apliquessin solucions immediates, ja que viure d’aquesta manera és insostenible.

Alexandre Riguillo Butjosa (Veí del Barri de l’Estació del Nord)