El bus urbà de Mollet del Vallès, en punt mort

Fa unes setmanes ens vam reunir amb el regidor de mobilitat, Juanjo Baños i el director de serveis territorials per tractar una sèrie de qüestions relatives a la mobilitat de la ciutat. Per part de Molletopina, vam assistir Nuria Flores, Víctor Molina i David Sánchez.

La primera qüestió, i més preocupant al nostre parer, és el fenomen de l’aparellat o bus bunching al bus urbà. És per aquest motiu que en aquest comunicat tractarem exclusivament aquesta qüestió detalladament i, posteriorment, farem comunicació de la resta d’aspectes tractats a la reunió.

L’aparellat és un fenomen propi de l’explotació de qualsevol servei d’autobús però, a Mollet del Vallès té lloc molts més cops del que creiem que seria desitjable ja que és habitual veure-ho pràcticament a diari i, fins i tot, diverses vegades un mateix dia.

La causa principal és la circulació dels vehicles d’una mateixa línia a velocitats diferents, motivada per la presència de major o menor fluïdesa de trànsit, de demanda o de contratemps a la via pública.

A Mollet del Vallès, malauradament, intervenen altres factors que afavoreixen l’aparellat. Tenim carrers estrets on la circulació és més lenta i girs complexos.

A més, el disseny de l’horari ja preveu que els vehicles estiguin repartits de forma desigual al llarg del recorregut, de manera que la distribució del passatge no és uniforme i els temps de parada poden ser molt diferents a cada autobús. Això, per exemple, passa a les 8:34 hores del matí.

Una altra causa és la manca de parades dobles. A les parades compartides amb altres línies sovint es produeix el que s’anomena efecte acordió: autobusos que fan cua per fer parada. Les parades dobles estableixen la possibilitat que dos autobusos facin parada simultàniament gràcies a la instal·lació de dos pals de parada.

En darrer lloc, trobem que l’itinerari de la línia fa massa parades de manera que algunes queden a tan sols 120 metres d’unes altres. Per exemple, seria el cas de l’hospital, en que hi ha dues parades que fan la mateixa funció.

A més, nosaltres considerem que la reducció de l’oferta limitant el vehicle de reforç a dues petites franges horàries afecta negativament. L’Ajuntament de Mollet situa la demanda en un 60% respecte el 2019, quan es van assolir 500.000 usuaris. Això vol dir que hi ha uns 300.000 usuaris, una demanda similar a la d’anys anteriors en que el vehicle de reforç no realitzava un servei parcial i circulava ininterrompudament fins a les 17 hores.

Tot això ens deixa la situació actual en que es produeixen esperes d’entre 30 i 40 minuts o la gent ha de canviar d’autobús a mig recorregut. És a dir, s’ha perdut puntualitat, fiabilitat i atractiu del servei. A més, l’Ajuntament ha contractat quilòmetres que no s’han realitzat o s’han fet pràcticament en buit, fins i tot per disseny de l’horari.

L’horari actual intenta reduir el temps de cada expedició al mínim possible per tal d’oferir més expedicions i més freqüència, quelcom que, a priori, sembla correcte. Malauradament, s’ha vist que no era un horari realista.

Creiem que els criteris tècnics que segueix l’horari actual no poden continuar en un futur si realment es vol mirar d’eliminar el bus bunching.

L’equip de Molletopina

Per tot això, des de Molletopina hem fet tota una sèrie de propostes per reduir al mínim possible les situacions d’aparellat.

D’entrada, hem tractat aquelles solucions més clàssiques en aquests casos:

1. Implantar una regulació horària a l’horari. Introduir entre 2 i 4 minuts de marge a cada expedició per mantenir la distància uniforme entre els vehicles i mirar de garantir la màxima puntualitat.

2. Implantació d’un Sistema d’Ajut a l’Explotació dinàmic que reguli automàticament la puntualitat dels autobusos en funció de la seva posició en cada moment.

3. Implantació de prioritat semafòrica. Una mesura que tindria un cost de 6.000€ per semàfor (el 0,1% del pressupost total anual de l’Ajuntament) i ajudaria a reduir retards amb un procediment simple. Proposem instal·lar el sistema a la cruïlla d’Enric Morera amb la rambla de Pompeu Fabra a mode de prova pilot.

Des de Molletopina fem especial èmfasi en que la primera i la tercera solucions són les més senzilles i, segurament, adients ja que tenen èxit a molts municipis propers de l’àrea metropolitana de Barcelona o de la comarca com Lliçà d’Amunt.

A banda d’això, hem proposat la revisió del nombre de parades. En concret, aquelles que es troben a menys de 170 metres o que no són accessibles, com la plaça de Sant Vicenç. En aquest sentit, l’Ajuntament apunta que ja s’ha instat a la Generalitat de fer una supressió tot i que encara no han obtingut resposta.

Finalment, tornem a proposar la creació de parades dobles a la ciutat a Pl. de Can Borrell, Hospital – Ronda Pinetons i Av. Burgos – Parc de Can Mulà. Són parades amb un elevat nombre d’expedicions i que, en alguns casos, tenen més d’una sortida programades alhora. Amb una acció molt simple com situar dos pals de parada a la vorera es pot guanyar molta agilitat.

El regidor i el director de serveis territorials es limiten a prendre nota i estudiar aquestes propostes. Ens indiquen, però, que a partir del dia 10 de gener s’està realitzant un cronometratge del temps de duració de cada expedició al llarg de 15 dies.

Des de Molletopina en fem una valoració molt cautelar. Creiem que és una mesura útil per poder treballar amb la realitat però també que serà una realitat condicionada per l’actual horari que és massa ajustat.

Si s’hagués establert un horari temporal amb temps d’expedició amb prou marge també es podria obtenir una valoració de la durada real de les expedicions sense cap horari ajustat a seguir.

De tota manera, veurem quina aplicació de les dades fan els serveis tècnics finalment, si decideixen fer arranjaments puntuals a l’horari actual o estableixen un pas uniforme i amb uns temps de viatge raonables i que tinguin en compte possibles contratemps.

Un altre aspecte que hem remarcat ha estat la problemàtica del servei durant el mes de juliol. Degut a que no hi ha classes la demanda es comporta d’una manera diferent però, tot i així, se seguia fent el mateix horari que hi ha durant el curs escolar. Suggerim que així es tingui en compte de cara al proper mes de juliol per tal de reajustar el reforç del servei i canviar-lo si cal.

Per tot això, Molletopina, ha fet una nova proposta d’horari complet mirant d’incorporar aquests criteris i la visió d’usuaris i personal de conducció per tal de traslladar una visió de com creiem que podria ser el servei. I, especialment, tenint en compte que ja havíem tractat situacions d’aparellat anteriorment i només s’havien mirat de resoldre a partir de petites modificacions de l’horari que, com podem veure a hores d’ara no han estat del tot efectives.

Per últim, hem de dir que no ens ha agradat la manca de concreció sobre la recuperació de la totalitat del servei, que es supedita a l’evolució de la demanda i es justifica amb l’actual volum baix i la por a fer servir el transport públic. A més, hem de dir que l’Ajuntament tampoc no ha fet cap tipus de difusió de les campanyes de l’ATM de Barcelona.

En definitiva, veiem que, tot i existir moltes maneres per millorar el servei, de moment, no s’està fent res més que una avaluació de l’horari. Esperem que, properament, els serveis tècnics de l’Ajuntament puguin haver estudiat les nostres propostes i comptar amb algunes actuacions per poder reviure el servei que s’ha quedat en un 60% de la demanda mentre que la mitjana de l’ATM ja es troba al 70%.