Carta oberta els jutges i jutgeses de Mollet
Em permeto titular d’aquesta manera, tot i que els receptors de la carta que ara escric ben bé podrien ser també els Mossos d’Esquadra o els manyans. I confesaré que no tinc cap esperança ni de ser llegit ni de canviar res. Malauradament, en aquests temps sembla que tothom es deixa portar per una inèrcia demolidora: sabem que no es fan bé les coses, que cal canviar-les però al final, ningú o gairebé ningú, no en fa res per evitar alló que es fa malament.
Hi ha excepcions, és clar. Els que a travès de les plataformes anti desnonaments intenten preservar la dignitat de les persones, per exemple. Dic dignitat perquè aquesta és l’origen dels drets i llibertats de cada persona. A Mollet n’hi han de persones que han perdut el seu habitatge, són a punt de desnonament o ho seran en un futur. I no em refereixo a suposats “okupes” que entren il.legalment a un habitatge per fer negoci ilícit llogant a un alter una propietat que no és seva sinò aquelles persones que per diferents motius no poden continuar pagant el seu lloguer o hipoteca.
Crec que els jutges haurien de tenir la honestedat intel.lectual de reconèixer que una persona que deixa de pagar les seves quotes o mensualitats no ho fa per malevolència sinò per impossibilitat. Una situació d’atur de llarga durada, una malaltia crònica, les conseqüències d’un trencament familiar poden dur una persona a una feblesa econòmica aguda. Fins I tot, tenir una feina no significa estabilitat socioeconòmica: ans el contrari, la precarietat laboral, el tancament sobtat de l’empresa i els magres salaris fan que moltes persones pateixin una pobressa severa.
Els jutges diran: “és l’Administració pública qui ha de proporcionar una ajuda i un habitatge social a aquestes persones”. Cal reconèixer que malgrat els programes sobre el paper, aquesta ajuda o no arriba a temps o no pot atendre tots els casos. Tambè podran dir: “nosaltres ens limitem a aplicar la llei, és el legislador qui ha de pendre mesures». Tot un debat de filosofia del Dret, oi? Puc aportar un argument? Afirmo que la Justicia no pot ser nomès l’aplicació d’unes regles: un problema individual i social no és una equació que es resol mitjançant una sèrie inflexible de procediments matemàtics predeterminats. És una qüestió de ponderació, no d’equilibri. Un jutge és al seu lloc per moltes coses: per vigilar el compliment de la llei, per restituir el dany i per atribuir les responsabilitats. Però abans de tot això cal garantir la dignitat del més feble. Aquest és el punt que separa i distingueix una justicia democràtica d’un aparell burocràtic que igual pot servir un règim liberal que una tirania.
Vostès tenen un gran poder, i haurien de tenir una gran autoritat. Però l’estan perdent per fer un us inadeqüat del primer. Vostès no han de triar entre el dret d’un propietari a la seva propietat i l’obligació d’una persona a pagar una renda que per malhadades circumstàncies els és impossible de pagar. Vostès tenen l’obligació de preservar abans la dignitat del mès feble que la propietat. No ho dic jo: ho assegura l’article 128la Constitució, que és la seva font de Dret: “Toda la riqueza del país en sus distintas formas y sea cual fuere su titularidad está subordinada al interés general.» Mentres vostès no assegurin aquest principi rector en les seves resolucions estaran negant la dignitat dels seus conciutadans i atemptant contra l’interès general que han de preservar. L’interès general d’un Estat, la seva raó de ser és la seguretat però també la dignitat de cada persona. I en aquests cas, deuen vostés unes disculpes a qui és desnonat de la seva llar. I nosaltres també per no fer alló que cal fer: oposar-nos a qualsevol que comet una injusticia tot I que dugui una toga o un uniforme.
