Maquillatge
Resulta curiós, per no dir indignant, observar com en els darrers mesos les xarxes socials de l’Ajuntament de Mollet i els canals oficials de l’alcaldessa, Mireia Dionisio, s’han convertit en un aparador constant de somriures, talls de cinta i promeses de futur.
Vivim en una bombolla de propaganda institucional que intenta vendre’ns una ciutat idíl·lica, però qualsevol veí que camini per Mollet sap que la realitat no es pot tapar amb un post d’Instagram.
El que estem vivint no és transformació; és, senzillament, maquillatge.
Després d’anys d’immobilisme i d’una absència flagrant d’actuacions rellevants a la via pública, de cop i volta, i amb la proximitat sospitosa d’un any preelectoral, comencen a aparèixer les màquines.
Ara sí que corre pressa asfaltar? Ara sí que recorden que hi ha voreres en un estat lamentable on la gent gran s’ensopega cada dia?
La pregunta que es fa la ciutadania és òbvia: on ha anat la inversió durant tot aquest temps?
Molts veïns i veïnes ja no s’amaguen a l’hora de qualificar l’actual etapa com la pitjor gestió d’un equip de govern en dècades.
Mentre el relat oficial ens parla de millores i progrés, des de la plataforma Molletopina portem més de tres mesos documentant, carrer a carrer, la degradació real de la nostra ciutat.
🤔 Una realitat que sembla que cap mitjà de comunicació convencional vulgui veure.
Això ens porta a una reflexió encara més amarga: on ha quedat el periodisme imparcial i independent a la nostra ciutat? Per què hi ha aquest silenci mediàtic davant de denúncies veïnals tan evidents?
Quan els mitjans es limiten a replicar les notes de premsa de l’Ajuntament sense contrastar-les amb el dia a dia dels barris, deixen de fer servei públic per esdevenir altaveus de partit.
L’estratègia de l’equip de Mireia Dionisio és clara: intentar que les obres d’última hora esborrin la memòria d’anys de deixadesa. Però el manteniment d’una ciutat no hauria de ser una eina de campanya, sinó un deure diari. Aquest “maquillatge” constant és, en el fons, una falta de respecte cap als ciutadans. No es pot gestionar una ciutat a cop de propaganda mentre la realitat del carrer crida tot el contrari.
Mollet mereix menys fotos i més solucions reals, d’aquelles que no necessiten filtres per semblar bones.
