12 DE MAIG DIA MUNDIAL DE LA FIBROMIALGIA, FATIGA CRONICA, SQM, I SE, TOTES INCLOSES EL SINDROME DE SENSIBILITAT CENTRAL
La nostre situació con malaltes continua igual, algunes de elles ni las envien a la unitat de l’hospital de Mollet sinó que las atenen els CAPS, com també torna’m als CAPS les malaltes que la unitat estan donem de altes, com les pacients mes antigues o a les que diuen que no hi ha res a fer, i no perquè hagin millorat, sinó perquè han de treure pacients de la unitat per donar cabuda a les noves diagnosticades, ni han que son derivades a la unitat i be denegada la sol·licitud perquè no compleixen el protocols, així que els hi donem la nostre dreça i els comenten que vinguin a la associació. Quant arriben aquí venem en molt poca informació de la malaltia, no sabem que mes fer, i els testimonis de la seva situació personal, emocional i laboral es realment lamentable.
Nosaltres tornem a dir i a exigir com malaltes que el lloc on ens atenguin no es el problema, el problema està en que la atenció sigui de un professional que estigui format e informat de les nostres malalties.
Encara avui ens arriben comentaris del que sempre ens estigmatitza i ens fam patir, com si fossin mandroses, o el comentari irònic de “un altre vegada malalta!!!!. Dons, si, el nostres brots apareixem sense avisar, d’un dia per l’altre. “Avui estem prou be i mai saben com estarem l’endemà”
Per això i avui que es el dia que podem donar mes visibilitat de las nostres malalties, totes elles incloses en aquestes tres lletres SSC que volem dir: SINDROME DE SENSIBILITZACIÓ CENTRAL, i que es això? s’engloben dintre una sèrie de patologies que comparteixen un mecanisme fisiopatològic de sensibilització del SISTEMA NERVIOS CENTRAL i reaccionen a diferents estímuls en els quals l’etimologia és desconeguda i alguns dels símptomes són comuns. Afectem, en primer lloc, el sistema nerviós i, segon lloc, l’immunològic, endocrí i cardiovascular.
En els últims anys s’han produït avenços en el coneixement del dolor crònic i de com l’educació en neurociència del dolor, l’exercici físic terapèutic, la teràpia cognitiva-conductual i el mindfulness en els pacients amb SSC poden ajudar a millorar la qualitat de vida. El coneixement en pedagogia del dolor i com aplicar-lo a la pràctica és clau a l’hora d’entendre i explicar millor aquestes patologies.
Però de tot això a nosaltres ens arriba ben poc, i tal com veiem que va derivant la situació de la sanitat publica, no tenim massa confiança que això millori , els CAPS buits quan entres, tot buit de persones, i penses no ni han malats? Els professional sanitaris sobrepassats de feina, la majoria telefònica sense veure al pacient, las visites que demanes te les donem per mes de 30 dies o mes, si tens una urgència te atenem ràpid, però com? La visita no la fa un metge, la fa una infermera, tu normalment no veus al metge, es completament lògic i ètic això?
Realment sembla que vulguin deixar la sanitat pública nomes per les persones en risc de perdre la vida, però pel camí estem la majoria de malats que ens estan deixem desatesos, retardant visites, donam d’altes sense raons ni explicacions, i ens trobem sense l’atenció sanitària que necessitem, perquè no serà, que el que buscant es que el malats que no son urgents sen vagin a la privada!!!!!
Des de Afimoic alcem la veu i diem, la Sanitat Publica es un dret aconseguit que no hem de deixa que ens ho treguin!!!, pels que tenen poder adquisitiu pot ser no es cap problema, però per la majoria de les persones si, per tan hem de lluita i manifestin-se per defendre-la, ara que encara estem a temps, pot ser dema serà tard!!!! SANITAT PUBLICA 100X100.
Remei López
Associació de Mollet i comarca
